Feia molts i molts dies que no publicava absolutament res nou.. i és que han estat uns mesos "durillus".. demano sinceres disculpes.
Tenia ganes de retrobar-me amb el meu blog ..i escriure una mica, sobre tot i sobre res en concret..
Ara que s´acosten les vacances , recordo un viatge que vaig fer fa dos anys a la Bella Itàlia per aquestes dates.
Va ser un viatge improvisat, d´aquells que et deixen un bon record. Vam agafar el cotxe , vam deixar les nenes amb els avis.. i som-hi.. propera destinació Venècia! Un cop allà vam travessar la Toscana passant per Florència i com a destí final Roma!
Van ser 5 dies molt intensos, ple d´anècdotes, de somriures, de deixar-se anar..
Va ser en aquest viatge on vaig descobrir la fiore di zucca, és a dir, la flor del carbassó. I és que a Itàlia la comercialitzen fins i tot als supermercats.
Aquí costa de trobar, la deuen de llençar, però si teniu algun amic pagès o bé l´encarregueu, podreu comprovar quina cosa més exquisida!
A Argentona hi ha una parada de pagesos i veient que ara és l´època els hi vaig encarregar 5 flors, que molt amablement em van regalar per gentilesa de la casa. Pel que si les demaneu, aprofiteu que ara és temporada de carbassó!
Ingredients:
- 5 Flors del carbassó
- 2 ous
- Formatge parmesà
- Espagueti de la marca Barilla nº 5 ( per mi els millors)
- sal
- pebre
- mantega
- oli
Tallem les flors a tires i sofregim a la paella amb una mica de mantega i oli, fins que comenci a daurar-se. Hi afegim sal i pebre a foc mig.
Un cop feta, retirem la paella del foc i ho deixem reposar.
Mentrestant , batem els dos ous junt amb el formatge en un bol i també deixem reposar.
Bullim la pasta seguint les instruccions de l' envàs.
Escorrem bé la pasta i tornem a encendre el foc per tornar-hi a posar la flor del carbassó, però ara junt amb la pasta escorreguda. Barregem bé , salem i posem un xic més de pebre. Finalment hi tirem els ous batuts amb el formatge, sense deixar de barrejar-ho.
Servim calent.
Boníssims!!
