dimarts, 10 de setembre del 2013

Capítol 20: Pastís de Formatge

 
Quina sonnnnnnnnn.. Com és possible que al mig dia ens agafi aquesta son tan bromadora.. Recordo que quan estava embarassada de la meva segona filla, encara ho passava pitjor..
Era molt simptomàtic: quan em posava davant la pantalla de l'ordinador i amb el ratolí començava a obrir i tancar pantalles de forma repetitiva, per un impuls mental , tipus: !Estic a la feina! Haig de treballar! Concentrat!.. em parava un moment a pensar: ¿Què estic fent!
 
No en tenia ni idea..del que estava fent!
Aleshores els ulls se’m tancaven , encara que lluités amb totes les meves forces per tal que no fos així.. era inevitable!
 
També recordo, amb el primer embaràs, que molts migdies havia d´agafar el tren per anar a la feina.. i ho passava fatal. El cap em queia per tot arreu.. Era una embarassada durmiente en un tren de rodalies... alguna vegada em despertava de cop, intranquil·la, no fos que em passes de parada.. i m´adonava que m´havia quedat dormida amb la boca oberta!!
 Mare meva, jo que quan ho havia vist en algú altre, pensava:
Com és possible? Que no dorm per les nits?
 
No vull ni arribar a pensar si en alguna d’aquelles ocasions se m´havia escapat un ronc! Quina vergonya!
 
Realment els meus dos embarassos han estat un “martiri “de 9 mesos.
No us podeu ni imaginar quina enveja ( enveja sana, evidentment)em feien les embarassades que em comentaven : Jo fantàsticament bé, només noto que estic embarassada per la panxa, per la resta com sempre! És fantàstic estar embarassada!!
 
Jo nooo, jo em vaig inflar com un globus aerostàtic, em vaig engreixar en el primer 24 quilos, en el segon 18, els vestidets de pre mamà em quedaven fatal!
Quan passava per un aparador i veia els maniquins tan bufons , amb les cames llargues i primes i sobresortint una panxeta rodoneta i fina.. pensava .. uff !!
Millor passem de llarg!
 
Entre la son, el marejos, l’augment bestial de pes, les rampes a les cames a mitja nit i la gana.. no arribava mai l´hora de parir..
 
Menys mal però que desprès tot passa.. els quilos també..per sort!
 
  
Ingredients:
  • 300 gr de galetes tipus Maria
  • 60 gr mantega
  • 6 ous a temperatura ambient
  • 600 gr de Philadelpia
  • 400 gr de nata per cuinar
  • 200 gr de llet condensada
  • 1 culleradeta de sucre de vainilla
  • Melmelada
Preparació:
Primer triturem les galetes (5 segons/ Velocitat 7-9 amb TMX) i afegim la mantega (5 minuts/Velocitat 3, 80ºC)

Un cop la mantega s´ha integrat a la galeta, posem aquesta barreja en el motlle. El cobrim tot, els voltants del motlle també. Ens podem ajudar amb un got de vidre per tal que quedi uniforme.
Un cop posada la galeta dins el motlle, el posem al congelador.
Mentrestant posarem una olla gran ( on hi càpiga el motlle) amb aigua, a escalfar, per coure el pastís al bany maria.
Una altre possibilitat, és fer-ho en motlles petits al varoma de la TMX, però per aquells que no en tinguin, s´ha de fer en una olla.
Aleshores batem els ous, afegim la llet condensada, la nata liquida i el formatge . Amb TMX 30segons a Velocitat 5.

Traiem el motlle del congelador i hi tirem la barreja que acabem de fer.

Cobrim el motlle amb paper de plata per la part superior, per tal que no hi entri aigua.

Posem el motlle dins la olla, aproximadament una hora. Anem vigilant, fins que ho veiem quallat.

Deixem refredar una mica i el posem a la nevera.
Un cop fred , hi podem posar melmelada de maduixa per sobre.
Aquest pastís l´he fet aquest estiu i us puc dir que amb el pas dels dies guanya en el gust!



Està boníssim!
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada